Joan Majó teoritza sobre el futur després de la crisi

"La crisi ha passat; i ara què?" Amb aquesta qüestió inicial comença Joan Majó el seu llibre El món que ve... Ja el tenim aquí. Un llibre que es divideix en 8 capítols on descompon i reflexiona sobre la realitat en forma d'un pràctic manual. Una nova realitat després dels anys de crisis, centrant-se en els canvis que s'hi han produït.

Joan Majó, nascut a Mataró l'any 1939, va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, on es va doctorar i va acabar exercint de degà. El 1979 va ser alcalde de Mataró pel PSC i, més tard, Ministre d'Indústria i Energia del primer govern de Felipe González. A més ha treballat en el món empresarial i està vinculat amb la política de telecomunicacions, investigació i ciència de la Unió Europea. Ha estat també director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i en el àmbit literari, Majó ha escrit dos llibres abans que aquest: No m'ho crec! (2009) i Després de tocar fons (2010).

Per aquest llibre Majó ha volgut escriure un llibre reflexiu o dóna les claus per afrontar la nova realitat que viurem després de la crisi que va començar al 2007. L'autor s'endinsa dins de molts àmbits on teoritza sobre els canvis que han fet que la societat i el món evolucioni. Tot i la varietat temàtica Majó ha sigut capaç d'aconseguir una exposició molt dinàmica entre els temes.

En els 8 capítols es parla de: l'economia productiva, és a dir, dels sectors econòmics, de la bombolla immobiliària i de l'especulació. Tracta també la globalització simètrica on parla de la cerca en la reducció de les desigualtats econòmiques, socials i participatives. Els recursos per la vida on és plantegen els problemes mediambientals com el canvi climàtic i l'escalfament global i la limitació dels recursos naturals i energètics. La societat connectada i transparent tracta sobre el desengany polític de la societat, la lluita contra la corrupció i el nou model de comunicació en xarxa. En el llibre es planteja també un nou model europeu de caràcter federalista del qual l'autor és un ferm defensor, que actuï com a una gran i única unitat econòmica i política. Finalment l'autor parla del conflicte sobiranista que viu actualment Catalunya i tracta també el tema independència.

Majó mostra els seus ideals en les 141 pàgines del llibre, en elles es pot veure la seva ideologia europeista amb el desig de crear un estat Federal i de la creença que una moneda única ha d'englobar polítiques comunes per tal de millorar el funcionament de les economies. També es declara a favor de la innovació com a eina principal i fonamental per al progrés de la societat. L'autor centra el seu discurs principal en el benestar dels ciutadans i en la creença d'una millora en les prestacions de l'estat del benestar com l'educació i la sanitat. També defèn la lluita per reduir les desigualtats entre els rics i pobres i proposa solucions com l'eliminació de l'impost de societats o la persecució de les pràctiques que inciten a l'especulació, entre d'altres per tal d'aconseguir un major equilibri a la societat. En el tema de la independència es molt clar en afirmar "El que busco no és el millor futur per Catalunya, sinó el millor futur per als catalans".

Lluny de semblar un llibre econòmic, el que Majó plasma en el llibre és més semblant a la voluntat de crear un pensament crític i d'unes idees pròpies per tal de què el lector pugui meditar d'on venim i cap a on anem. El món que ve... Ja el tenim aquí, serveix no només en el seu dia per veure cap a on podria anar Espanya, Catalunya i Europa, sinó que ara 3 anys més tard ens serveix per veure si les teories de l'autor català s'hi han complet o si amb el pas dels anys algunes han patit canvis. És curiós veure, per exemple com quan parla de la societat i de la pèrdua de confiança en la política com que aquests no solucionen els seus problemes, mirar la situació actual i veure com després del 15M els ciutadans es van començar a preocupar més per la política, arribant a aparèixer nous partits que lluiten per una nova política i com això ha trencat amb el bipartidisme i el panorama polític que teníem fins a les darreres eleccions. És també interessant quan Majó esmenta la idea de societat transparent amb la idea de poder lluitar conta la corrupció i poder relacionar-ho avui dia amb els papers de Panamà i les moltes altres filtracions o publicacions que hem anat veient de personatges públics de les seves propietats, salaris, ... Un dels fets que em va fer reflexionar sobre la idea de com ha evolucionat la vida en els últims 20-30 anys va ser quan l'autor planteja una nova classificació en els sectors econòmics. Fins ara ningú s'havia plantejat que amb els canvis que hem anat patint moltes feines que ara es fan, fa uns anys no existien i això comporta canvis econòmics molt importants.

És també interessant des del punt de vista del periodisme veure com Majó també parla dels canvis en els mitjans de comunicació en relació a la innovació que aquest han experimentat en els darrers anys. És important en la mesura en la qual l'autor planteja les clau de com serà la televisió del futur i la forma en la que els ciutadans rebran la informació. Parla de la nova concepció de pantalla i com la idea de televisió es veurà modificada per la inclusió d'internet i el més important el fet que hem passat de mitjans de comunicació unidireccionals a d'altres bidireccionals en el que la ciutadania també hi participa en el procés comunicatiu i esdevé com a font d'informació. Està clar que el món ha canviat i sens dubte un dels que més ha evolucionat en els darrers anys ha sigut el tecnològic i aquesta evolució s'ha vist plasmada en molts aspectes.

En definitiva, en aquest llibre l'autor no presenta grans novetats en el món economica,no desobreix res nou i es dedica més a teoritzar sobre la situació i sobretot a criticar amb arguments allò que ens ha portat cap a la crisi, per tal de poder canviar en el futur aquests tipus de pràctiques que beneficien als poderosos i que van en contra dels interessos de la societat. Tot i que Majó redunda en molts aspectes, aconsegueix desglossar una realitat complexa convertit-la en més fàcil d'entendre gràcies a l'ús d'un llenguatge planer de fàcil comprensió, sense tecnicisme i on a través d'exemples reals i del recull de les idees més importants al final d'alguns capítols fa que el lector quan tanqui el llibre ho faci amb una sensació dolça sobre del futur que pot esdevenir.